Vivim moments durs, amb una forta precarietat generalitzada. Una precarietat que ve de lluny i que s’ha vist aguditzada per la situació d’emergència sanitària que hem viscut i que ha provocat la pèrdua d’ingressos a la gent de manera massiva, abocant a moltes persones a l’exclusió social. Davant aquest fet, moltes decideixen organitzar-se i protestar. I aquestes protestes, molts cops són durament reprimides per part dels cossos policials. En aquesta entrada, et donem alguns consells bàsics per si algun dia et detenen.
Abans d’anar-hi:
saber qui la convoca i què anem a fer
saber el nom i cognoms d’un advocat o advocada de la teva confiança (si no en tens cap, pots optar per demanar-ne una/a d’ofici).
Organitza’t amb els teus companys i companyes: sempre és millor anar i tornar acompanyats i no quedar-nos sols durant la manifestació o concentració.
Durant la manifestació:
No vagis per lliure: les persones que han organitzat l’itinerari solen estar organitzades i coordinades per si hi ha alguna modificació o hi sorgeix algun imprevist.
No col·laboris en accions on no coneixes la identitat de qui les està duent a terme ni tampoc saps qui les ha pensat.
Marxa quan l’organització de la manifestació la donin per finalitzada.
Drets bàsics en cas d’identificació, escorcoll, retenció
Els cossos de seguretat (mossos d’esquadra, policia nacional, policia local o guàrdia civil) poden exigir que us identifiqueu (la seguretat privada no pot fer-ho, sota amenaça d’imposar-vos una multa lleu).
Ha d’estar justificat per a prevenir o investigar una possible infracció administrativa o delicte penal.
No poden exigir-te que mostris o permetis l’accés al llistat de trucades, missatges o agenda del telèfon.
Tampoc poden revisar agendes personals ni altres documents privats.
Els registres corporals només poden ser superficials i han d’estar justificats.
En un primer moment:
Mantenir la calma en tot moment.
No caure en provocacions.
Dirigeix-te als agents amb fermesa, però educadament
Expressa el desig de no ser identificat/da quan no hi hagi cap indici de comissió d’infracció.
Busca discretament suport entre la gent que t’envolta perquè vegin què està passant.
Pensa que si no vas documentat/da, et poden retenir fins a la identificació.
Si l’agent insisteix:
Pregunta-li perquè, l’art. 16.2 de la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, diu: “la persona a la que se solicite que se identifique será informada de modo inmediato y comprensible de las razones de dicha solicitud”.
Comprova que ell/ella va correctament identificat/da, amb el número d’identificació professional –que s’ha de poder veure sense necessitat de sol·licitar-lo–. Si no està visible, el pots sol·licitar.
Si no portes identificació:
Si l’agent es violenta, tu continua mantenint la calma i explica-li breument que tu no estàs mostrant una actitud violenta.
Si et diu que és obligatori identificar-se, tu, tranquil·lament però amb fermesa li expliques que tot i que estàs obligat a obtenir, custodiar i si escau exhibir el document, en cap cas estàs obligat a dur-lo a sobre SEMPRE. Les persones estrangeres sí que estan obligades a dur el NIE sempre a sobre.
Pots explicar-li que mai portes el DNI a sobre, excepte quan vas a llocs on saps prèviament que per accedir-hi és obligatori.
Si et volen dur a comissaria:
Poden fer-ho gràcies a la “Llei Mordassa”, però amb l’únic objectiu d’identificar-te i durant el temps estrictament necessari, a la comissaria més propera i que en cap cas pot superar les 6 hores.
Sospesa els teus suports, valora la situació i decideix:
– acompanya’ls a la comissaria
– o digués aquesta frase amb fermesa: “sóc nom+cognom, un/a ciutadana que no ha comès cap delicte”
Un cop a comissaria:
Facilita les teves dades per sortir l’abans possible, i recorda que no has estat detingut. Estàs allà per no identificar-te, per tant NO PODEN DEMANAR-TE CAP DECLARACIÓ. No declaris RES MÉS. Si no ho veus clar, sol·licita un advocat/da.
Després (un cop en llibertat):
Si no ho saben ja, informa el teu grup de referència i busca assessorament jurídic.
Diferències entre Detenció i Retenció
Les detencions, ens han de ser efectuades per agents de policia quan, de forma raonada, creguin que alguna persona ha participat o ha comès un fet delictiu. També han de detenir a aquelles persones sobre les quals un jutjat o tribunal hagi dictat una ordre de cerca i captura. Així ve regulat a l’art. 17 de la CE, dins de l’apartat de Drets Fonamentals.
Ha de durar el temps imprescindible (màxim 72 h) i atorga una sèrie de drets, entre els quals, ser assistit per un/a advocat/da.
La retenció ha de durar el temps mínim imprescindible (màxim 6 h).
Què passa si em detenen:
Una persona detinguda és algú investigat a qui es priva temporalment de llibertat deambulatòria. Se la condueix a un centre de detenció (comissaria) on se la fitxa (foto tipus carnet i empremtes) i se li pren declaració. Tot en un màxim de 72 h.
A vegades la policia intenta fer-vos fotografies amb elements concrets (caputxes, dessuadores, etc..). No ho permeteu. Us poden fer les fotos típiques per “fitxar-vos”, i prou. Qualsevol altre foto, sol·liciteu l’assessorament de l’advocat o advocada abans d’autoritzar-ho (per exemple per fer fotografies dels tatuatges).
Quins drets tinc mentre estic detingut/da:
A conèixer quins fets delictius se li atribueixen (accés de l’advocat/da a l’atestat)
A no declarar ni fer cap mena de manifestació (i aquest extrem no serà interpretat de cap manera concreta).
A realitzar una trucada (heu de facilitar el número, la policia fa la trucada i us passen el telèfon)
A no declarar-se culpable.
A ser assistit per un advocat o advocada de la seva confiança (si no en coneixeu, demaneu-lo d’ofici).
Si és estranger/a, a ser assistit d’un/a intèrpret si no entén l’idioma.
Si és estranger/a, a comunicar-se amb el seu consolat o ambaixada.
A ser visitat per un metge.
A conservar una còpia de la relació de drets dels quals és titular.
Consells bàsics:
No declaris.
No toquis res que t’ensenyin.
En cas de lesions, sol·licita metge.
Pots avisar a un advocat o advocada de la teva confiança si en saps el nom i cognom. Si no en coneixes cap, demana’l d’ofici. Després, sempre podràs fer canvi.
Si és una detenció il·legal, sol·licita l’HABEAS CORPUS.
I si continues detingut/da:
Pot ser que s’acordi la nostra passada a disposició judicial. Aquí, l’advocat/da podrà accedir a la totalitat de l’atestat policial i tornar-se a entrevistar amb la persona detinguda. Pot passar que et deixin sortir de la comissaria sense passar a disposició judicial.
En seu judicial, es poden aportar elements de descàrrec i exposar les vulneracions de drets que s’hagin patit. També es pot fer una denúncia posterior un cop la persona detinguda és posada en llibertat.
En cas que s’atribueixin delictes greus a la persona detinguda i concorrin certs requisits, es poden imposar mesures cautelars, entre elles la presó –amb fiança o sense–.
Davant del Jutge/Jutgessa, la persona continua tenint dret a no declarar, a no declarar-se culpable, a contestar només a les preguntes que desitgi. No té cap obligació d’aportar informacions o proves.
Per acabar, i per no atabalar-te amb tota la informació que acabes de llegir, queda’t amb el consell bàsic: NO PARLIS MENTRE ESTIGUIS DETINGUT/DA. El silenci és la millor manera de no condicionar la teva futura defensa judicial.
