A causa de la crisi sanitària que estem vivint, ens estem acostumen a què gairebé cada dia hi hagi modificacions normatives. No només lleis, sinó instruccions, declaracions a premsa, circulars, etc. Contestarem a les 10 preguntes més habituals que ens esteu fent amb relació a la declaració de l’Estat d’Alarma i també de les ordres de confinament de la població.

1.- Què vol dir estat d’alarma?

El Govern espanyol va declarar, per RD 463/2020, de 14 de març, l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

L’Estat d’Alarma està regulat a l’art. 116 de la Constitució Espanyola, on també és regulen el d’excepció i de setge. La diferència clau entre uns i altres és la suspensió de drets fonamentals i la militarització del territori.

L’Estat d’Alarma declara, quan esdevinguin catàstrofes, calamitats o desgràcies públiques com ara terratrèmols, inundacions, incendis o accidents de gran magnitud, crisis sanitàries, com ara epidèmies i situacions de contaminació greus, situacions de desproveïment i paralització dels serveis essencials per a la comunitat que determini algun dels resultats anteriors, a conseqüència de vagues o conflictes col·lectius.

L’estat d’alarma no suposa, en principi, cap efecte sobre la vigència dels drets fonamentals, ja que la seva declaració implica només una posada de totes les autoritats civils de l’Administració Pública del territori afectat, inclosos els cossos policials, sota les ordres directes de l’autoritat competent. Es produeix en aquest cas una concentració de potestats en l’Estat. És possible, però, una afectació important en algunes llibertats a conseqüència de les mesures previstes en l’art. 11 EL 4/1981, que faculta al Govern per a imposar límits a la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, practicar requises temporals de béns, imposar prestacions personals obligatòries, ocupar transitòriament tot tipus d’indústries i explotacions, racionar el consum d’articles de primera necessitat i imposar les ordres necessàries per a assegurar el funcionament dels serveis afectats per una vaga o una mesura de conflicte col·lectiu.

L’estat d’excepció pot declarar-se quan el lliure exercici dels drets i llibertats dels ciutadans, el normal funcionament de les institucions democràtiques, el dels serveis públics essencials o qualsevol altre aspecte de l’ordre públic resultin greument alterats. La declaració d’estat d’excepció pot generar importants efectes sobre diversos drets fonamentals: pot procedir a la detenció per un màxim de deu dies de tota persona de la qual existeixin sospites fundades que provocarà pertorbacions de l’ordre públic (és mantenen les garanties jurídiques de la persona detinguda); acordar-se la suspensió del secret de les comunicacions; prohibir la circulació de persones i vehicles en les hores i llocs que es concretin, delimitar zones de seguretat, exigir a ciutadans concrets la comunicació prèvia dels desplaçaments que efectuïn fora de la seva residència habitual o imposar-los el seu trasllat forçós de la mateixa i fixar-la-hi transitòriament. També pot arribar a prohibir reunions o manifestacions, amb algunes excepcions.

La declaració de l’estat de setge procedeix quan es produeixi o amenaci produir-se una insurrecció o acte de força contra la sobirania o independència d’Espanya, la seva integritat territorial o l’ordenament constitucional que no pugui resoldre’s amb altres mitjans. Correspon dictar-la al Congrés dels Diputats, a iniciativa del Govern, i es tramitarà en la forma exposada per a l’autorització de pròrroga de l’estat d’alarma.

L’estat de setge és l’última ràtio del sistema, només aplicable quan s’estimi la insuficiència d’altres mitjans, donat que permet la màxima restricció de drets fonamentals, i les garanties jurídiques del detingut; implica una militarització de la situació d’anormalitat.

2.- És cert que han prohibit els acomiadaments?

No. El que ha dit el govern és “El Govern impedirà l’acomiadament justificat per causes relacionades amb el Covid – 19” (llegir-ho aquí). Això vol dir que tots els acomiadaments que és produeixin seran considerats improcedents; això vol dir que l’empresa haurà de pagar una indemnització al treballador consistent en 33 dies per any treballat. Si l’acomiadament fos objectiu (justificat) aquesta indemnització seria de 20 dies per any treballat. És una petita millora, però no una prohibició.

Podria el Govern prohibir els acomiadaments? Sí. Hauria de declarar-los nul. Això comportaria la readmissió de la persona treballadora i l’abonament dels salaris de tramitació (tots els salaris que la persona treballadora hauria d’haver cobrat després de l’acomiadament i fins a la data de la sentència).

Però el Govern no ha fet això. El govern només a aclarit que, en cas de produir-se acomiadaments, aquests seran considerats injustificats i, per tant, improcedents.

3.- Què vol dir “permís retribuit recuperable”?

Doncs és un oxímoron. Un nou concepte de complicada definició. Donat que si us permís és retribuit no s’ha de recuperar, i si és un permis recuperable, vol dir que no és retribuit. El més correcte seria dir “distribució irregular de la jornada”.

Dit això, i amb malabarisme jurídic, el govern ha aprovat aquest concepte i amb ell haurem de treballar. Diu el BOE que “les persones treballadores que es trobin dins de l’àmbit d’aplicació del present reial decret llei gaudiran d’un permís retribuït recuperable, de caràcter obligatori, entre el 30 de març i el 9 d’abril de 2020, tots dos inclusivament.
2. El present permís comportarà que les persones treballadores conservaran el dret a la retribució que els hagués correspost d’estar prestant serveis amb caràcter ordinari, incloent-hi salari basi i complements salarials.”

Això vol dir que, mentre duri aquest permís, no han de desplaçar-se al lloc de treball però continuaran cobrant el seu salari. Ara bé, quan es reincorporin a la feina, hauran de treballar més hores (per recuperar el permís) i cobraran com si treballesin les hores ordinaries.

4.- Qui decideix com es recuperen les hores d’aquest “permís retribuit recuperable”?

Diu el RD 10/2020 que aquestes hores s’hauran de recuperar des del dia després a que s’aixequi l’estat d’alarma, i màxim, fins el 31 de desembre de 2020. Aquests 15 dies de confinament “total” que s’ha decretat, acaba el 9 d’abril. Això representa, per a una persona treballadora de Catalunya, uns 9 dies laborables (de dilluns a divendres), a 8 h per jornada, unes 72 hores (ajustable a cada cas concret, tenint en compte les hores per jornada i quins dies són laborables per al cas concret).

Diu el RD 10/2020 que la decisió de “com” recuperar aquestes hores haurà de negociar-se en un període de consultes obert a aquest efecte entre l’empresa i la representació legal de les persones treballadores (comitè d’empresa o delegats de personal), que tindrà una durada màxima de 7 dies.

I si la teva empresa no té representació legal de les treballadores? Doncs el RD 10/2020 dona dues opcions. Que ho acordin els sindicats més representatius del sector, o bé, que els treballadors escullin a 3 persones treballadores de la mateixa empresa, escollides conforme el que disposa l’art. 41.4 de l’ET.

5.- És obligatori arribar a un acord per a la recuperació del “permís retribuït recuperable”?

No. L’obligació que tenen les parts és a negociar de bona fe. Això vol dir ser propositius, argumentar la negativa a acceptar una determinada proposta, a proposar alternatives, etc… però no obliga a arribar a un acord.

Si on s’arriba a l’acord durant aquest període de consultes, la decisió la prendrà l’empresa unilateralment. L’empresa notificarà a les persones treballadores i a la comissió representativa, en el termini de 7 dies des de la finalització de les negociacions, la decisió sobre la recuperació de les hores de treball no prestades durant l’aplicació del present permís.

6.- Podré impugnar l’acord de recuperació del “permís retribuït recuperable”?

Sí. La representació legal dels treballadors de forma directa, la persona treballadora afectada per aquesta decisió de manera indirecta.

En principi (tret que el govern tregui alguna instrucció posterior) la representació legal dels treballadors podrà impugnar aquest acord de manera directa, sempre hi quan compleixin els requisits per a fer-ho, a través de modalitat processal d’impugnació de convenis. Art. 163 a 166 LRJS. En els Capítols VIII i IX d’aquesta llei es regulen els processos en matèria de conflictes col·lectius i la impugnació de convenis col·lectius d’eficàcia general i dels laudes substitutius d’aquests, remetent, per al cas de les demandes contra qualsevol altra mena de pactes o acords, exclusivament al procés de conflictes col·lectius.

La representació legal dels treballadors només es podran impugnar per dos motius: 1/ Per vulneració de la legalitat vigent o 2/ quan lesionen greument l’interès de tercers (per exemple d’un col·legi professional).

La persona treballadora (individu) també pot impugnar els actes concrets d’aplicació d’aquest acord a través del procediment ordinari. En aquests casos, l’objecte directe de la demanda no és la declaració de nul·litat de l’acord, sinó una pretensió particular, per a la resolució de la qual cal decidir si s’aplica o no l’acord a un cas concret sense pronunciar-se sobre la validesa d’aquest (impugnació indirecta).

7.- Si estic fent teletreball, m’afecta el “permís retribuït recuperable”?

No. Aquesta mesura està pensada per aquelles activitats que no ha pogut adaptar-se a la situació d’estat d’alarma. Si estàs teletreballant i pots continuar fer-ho, és correcte.

8.- Quines empreses són considerades “essencials”?

Són aquelles regulades a l’Annex del RD 10/2020 que determina l’exoneració del permís retribuït regulat en el reial decret llei a les persones treballadores per compte d’altri (assalariades).

9.- Quins drets tinc com a treballador d’empresa essencial?

Tens tots els drets laborals que tenies sempre, l’únic que passa és que ara, durant l’estat d’alarma, estàs obligat a continuar complint amb el teu contracte de treball. Continues tenint dret a què l’empresa compleixi amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i amb la resta de normativa laboral (i no laboral) vigent.

10.- Puc negar-me a treballar si l’empresa on treballo no em facilita material de protecció?

L’art. 21 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals diu que quan els treballadors estiguin o puguin estar exposats a un risc greu i imminent en ocasió del seu treball, l’empresari estarà obligat a informar a tots els treballadors i aturar la feina. Si l’empresari no ho fa, o no permet aquesta aturada, els representants legals dels treballadors (comitè d’empresa o delegats de personal) podran acordar per majoria dels seus membres, la paralització de l’activitat dels treballadors afectats per aquest risc. Aquest acord s’ha de comunicar immediatament a la Inspecció de Treball i a l’empresa. La Inspecció de Treball ha de resoldre en 24 hores.
L’acord també pot ser pres pels delegats de prevenció, sempre que no sigui possible reunir amb la urgència necessària a l’òrgan de representació del personal.
Els treballadors o els seus representants no podran patir perjudici algun derivat de l’adopció de les mesures a què es refereixen els apartats anteriors, tret que haguessin obrat de mala fe o comès negligència greu.
Cal destacar, però, que aquest article es va redactar pensant en perills en la maquinària per risc d’atrapament o per risc d’explosions. En el cas actual de pandèmia sanitària, aquest risc greu i imminent haurà de ser argumentat (diversos positius de la Covid-19 a l’empresa, algun mort, etc…). Pel simple fet de l’estat de confinament, més o menys generalitzat, de la població, sembla que no és considera “perill greu i imminent”.
La Inspecció de Treball ha tret una instrucció amb els criteris de prevenció de riscos que està bé tenir en compte, i si l’empresa on treballes no els compleix, posar-ho en coneixement d’aquesta mateixa inspecció.