Quan parlem de vacances estem parlant de salut. El descans retribuït és el dret dels treballadors i treballadores enfront del qual no és possible cap mena d’excepció.
L’art. 40.2 CE diu que “Així mateix, els poders públics fomentaran una política que garanteixi la formació i readaptació professionals; vetllaran per la seguretat i higiene en el treball i garantiran el descans necessari, mitjançant la limitació de la jornada laboral, les vacances periòdiques retribuïdes i la promoció de centres adequats.”
En aquesta línia, el TJUE (16-3-2006, C-131/04 i 257) entre d’altres, determina que el dret a les vacances retribuïdes és un principi del dret social comunitari associat a la garantia i salut dels treballadors i treballadores.
El dret a les vacances és irrenunciable i indisponible i no és substituïble per cap compensació econòmica, excepte en els casos de finalització de la relació laboral. Tant si l’extinció del contracte de treball ha estat per l’arribada de la data pactada, com si aquesta finalització ha estat fruit d’un acomiadament, en ambdós casos, si la persona treballadora no ha pogut gaudir de les vacances meritades, aquestes seran abonades juntament amb la liquidació corresponent.
Per l’empresa, la concessió de les vacances meritades és una obligació. Fins i tot l’art. 58.3 ET diu que “No es podran imposar sancions que consisteixin en la reducció de la durada de les vacances o una altra minoració dels drets al descans del treballador o multa d’haver-hi”.
Els pactes, siguin aquests individuals o col·lectius, i qualsevol decisió unilateral de l’empresari que suposi la substitució de les vacances per una quantitat de diners sún nuls de ple dret, tal com va determinar la Sentència del TSJ de Madrid el 8 de juny de 2015.
Per tant, si estàs meritant vacances, però l’empresa no te les deixa gaudir, pots denunciar-ho davant la Inspecció de Treball.
Ltda. Montserrat Aumatell. Responsable de l’Àrea Jurídica de Milmans. Col·legiada ICAT
