El passat Primer de Maig, la nostra sòcia-treballadora Montse Aumatell, va ser convidada a l’acte organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana de Valls i per la Intersindical del Camp a tancar els parlaments que es van dur a termes a la plaça del Pati de Valls.

També hi van parlar Valls-Alt Camp per la independència; InterCampTgn, FEC_CAT, @LaForja_TGN, @MíriamCulleré @IntersindicalT amb la col·laboració de @eixabuc i Casal Popular la Turba.

Després d’agrair la invitació, això és el que va dir:


“El primer de maig és una data commemorativa, escollida primer als Estats Units d’Amèrica i després acollida internacionalment, en commemoració de la vaga general convocada a Chicago i altres ciutats nord-americanes per al dia 1 de maig de 1886 per reivindicar la jornada laboral de 8 hores.

Trenta anys més tard, la reivindicació de les 8 hores arribava a Catalunya de la mà de la coneguda com a Vaga de la Canadenca.

Han passat un segle i els nostres drets laborals només fan que anar enrere. Les hores extres desorbitades i camuflades amb altres conceptes dins les nòmines estan a l’ordre del dia, el falsejament del registre de jornada i les coaccions als treballadors per signar-lo també.

Malauradament no és l’únic exemple de precarietat que patim. La temporalitat injustificada, sobretot en el sector públic. Els falsos autònoms tant a l’empresa privada com a la pública, pluriocupats i ocupades que no arriben a final de mes. Aturats de llarga durada, persones de més de cinquanta-cinc anys apartades involuntàriament del mercat laboral i joves formats a qui encara no se’ls hi permet entrar en condicions dignes. Ara li afegim el llast de la pandèmia que no només ens ha dut ERTO i ERO, sinó que ha dut un retrocés en drets que ens costarà recuperar.

Però no tot és culpa de la pandèmia, l’any 2012 vam patir un retrocés importantíssim en drets amb la reforma laboral. L’any 2019, Podemos i PSOE acordaven derogar-la, i a partir d’aquest acord naixia el mal anomenat govern més progressista de la història. Un any més tard, en el 2020, aquest govern tornava a pactar la derogació de la reforma amb Bildu, a canvi d’uns pressupostos. Però aquí estem, i no s’ha fet cap pas cap a la derogació. Al contrari, s’estan fent propostes a la Unió Europea entorn les retallades a les pensions, la modificació de la negociació col·lectiva i la contractació temporal.

Amb els drets laborals passa com amb tot, s’han de reivindicar al carrer. Ens hem d’organitzar per fiscalitzar als governs de tots els colors. Perquè el problema no el tenim només a Madrid. El govern de Catalunya tot i no tenir competències en material aboral, sí que en té en la contractació del seu personal, i suma una bona col·lecció d’interins de llarguíssima durada. En l’àmbit municipal tampoc no es queden enrere i també trobem casos de temporalitat abusiva i precarietats diverses entre la seva plantilla.

No sabem quin tipus de República tindrem en un futur, quan l’assolim, però sí que sabem que si la volem socialment més justa i equitativa, si la volem amb perspectiva de gènere i si la volem inclusiva, hem de començar-ho a lluitar i a construir ara, avui.

Sabem del cert, perquè ja ho hem après, que els canvis no es fan d’un dia per l’altre ni tampoc es fan exclusivament en els despatxos. I això és aplicable a totes les lluites, també a la laboral. El dret a decidir, el dret a protestar, i el dret a opinar no els podem deixar perdre. El dret a la igualtat d’oportunitats i a la no discriminació, tampoc.

Estem en un punt d’inflexió, on ja no només es tracta de guanyar drets, sinó que ens trobem en un moment on cal defensar els que encara conservem per no perdre’ls. Per no anar enrere, i com en totes les lluites, l’organització és imprescindible.

Hem de perdre la por a ser acomiadats i acomiadades per reivindicar els nostres drets. I per perdre aquesta por necessitem saber-nos acompanyats. La individualitat mai ha estat una bona estratègia per a conquerir-los i la història n’està plena d’exemples.

Visca la terra! I Visca la classe treballadora!

Gràcies”.

Ltda. Montserrat Aumatell. Responsable de l’Àrea Jurídica de Milmans. Col·legiada ICAT