És coneixen com a falsos autònoms aquelles persones que estan treballant per una empresa o administració pública com a prestadors de serveis (emetent factures) en comptes d’estar contractats per aquesta empresa o administració (tenint nòmines).

Les conseqüències jurídiques són molt perjudicials per a les persones treballadores, ja que estan mancats de totes les garanties que protegeixen a la persona treballadora per compte d’altri.

En estar sota una relació mercantil, el treballador està obligat a estar donat d’alta en Hisenda com a empresari i en la Seguretat Social com a treballador per compte propi pagant la quota corresponent, quan en realitat seria l’empresa la responsable d’aquests pagaments. També hi ha altres inconvenients com que no tenen vacances pagades, no cotitzen per l’atur (si ho fa és el mateix treballador qui ho abona), no tenen dret a la reserva del lloc de treball en les situacions d’incapacitat temporal o maternitat/paternitat, per exemple.

Per acabar d’arrodonir la mancança de drets, als falsos autònoms no estan vinculats ni per l’Estatut dels Treballadors ni tampoc per cap Conveni col·lectiu laboral.

Aquesta manca de drets es pot veure encara més agreujada en aquells àmbits on la llei permet facturar sense estar donat d’alta del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), com per exemple el de personal docent o els col·laboradors en premsa. Perquè en aquests casos ni tan sols s’estarà cotitzant a la Seguretat Social –ni l’empresa, ni tampoc la persona treballadora–.

Per sort, però, el Tribunal Suprem va deixar clar que els contractes són el que són, no el que les parts diuen que són (STS de 18 de desembre 2019), i, per tant, si es compleixen certes premisses, aquest fals autònom haurà de ser considerat com a treballador/a per compte d’altri a tots els efectes i amb totes les conseqüències.

Ara bé, no podem confondre els falsos autònoms amb els Treballadors autònoms econòmicament dependents (TRADE) que sí que són veritables autònoms. Els TRADE es diferencien dels autònoms perquè més del 75% dels seus ingressos per rendiment del treball provenen d’un sol client. En altres paraules, encara que és un treballador autònom i té total llibertat per a treballar amb diferents empreses, pel motiu que sigui, té un client principal. Aquests TRADE estan regulars a l’article 11 i següents de l’Estatut del treball autònom, i al qual se li reconeix certs drets.

Com puc saber si sóc un fals autònom?

L’article 1.1 de l’Estatut dels Treballadors que diu que aquest Estatut serà aplicable als treballadors que voluntàriament prestin els seus serveis retribuïts per compte d’altri i dins de l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona, física o jurídica, denominada ocupador o empresari. A partir d’aquesta afirmació i amb l’ajuda de la jurisprudència, podem trobar certs indicadors que ens orientin a l’hora de dirimir si estem davant d’una relació laboral o bé, d’una prestació de serveis.

Voluntarietat: El fals autònom no exerceix voluntàriament les seves funcions, sinó que ha d’acatar les directrius empresarials. El treballador es troba sotmès al poder de direcció de l’empresa.


Salari. La retribució salarial que rep el treballador ve determinada per l’empresa, a pesar que ha d’emetre factura en lloc de percebre nòmina.


Dependència. Si existeix una clara relació de dependència amb l’empresa, s’entén que es tracta d’un treballador per compte d’altri. Entesa com a situació del treballador subjecte, encara en forma flexible i no rígida, a l’organització de l’empresa. La feina es porta a terme dins l’esfera organitzativa de l’empresa, sota la seva direcció i acatant qualsevol decisió d’aquesta, també en el cas de discrepàncies en qualsevol assumpte.


Alienitat: L’alienitat es pot definir com la qualitat i requisit essencial caracteritzador d’un contracte de treball, juntament amb el caràcter personal i voluntari d’aquest. El treball és prestat per compte d’altri en tant que el qual treballador no assumeix els riscos del mateix treball ni els fruits, sinó que és creditor d’un salari per la seva aportació al procés productiu, a càrrec de l’empresari.

Mira d’aplicar a cada una d’aquestes claus a les teves circumstàncies concretes, i fàcilment podràs descobrir si ets, o no ets, un fals autònom.


Un fals autònom pot denunciar a l’empresari o administració pública que actuï com a tal, en reclamació dels seus drets. Aquests drets es poden reclamar davant la Inspecció de Treball o, directament davant del Jutjat del Social.


I si tens dubtes, contacte amb nosaltres i t’ajudarem a saber-ho i a reclamar els teus drets.